AMISI

Refugiats

Es va queixar la Fusta de la crueltat del Clau i el seu comportament amb ella, i no va deixar de escridassar per causar tant de dolor, però el Clau li va contestar que “mai va ser la seva intensió fer-li mal, ni provocar el seu dolor, però estic obligat i no puc resistir els cops del Martell a sobre el meu cap. Així es, ho sento, no soc jo l’origen del teu dolor”.

Això es el que passa als refugiats que han estat expulsats injustament de les seves llars i dels seus països. Els ‘acollidors’ es queixen de la gran quantitat, però pocs parlen de les causes: ningú no abandona les seves arrels voluntàriament, deixant enrere l’aroma de la seva terra; hi ha una força més gran, irresistible, rere cada abandó; no es reconeixen la immunitat dels nens, ni dels avis ni de les dones, tots son iguals envers l’opressió i el patiment, l’únic objectiu es salvar-se físicament i no pas cercar un futur millor, aquest últim no es el prioritari donan l’espatlla la mort.

El curiós es que Occident, en comptes de cercar les raons i les causes que els obliga a aquest exili, vol trobar solucions sobre els mateixos refugiats en procés d’exili forçós.

En el cas de Síria, tot això passa per que Occident prefereix protegir un mal governant i els seus socis, encara que sigui sobre el patiment d’expulsar i oprimir una població sencera: això es una doble vara de mesurar.

La Veritat utilitza escales mentre la Mentida o la Falsedat prefereix l’ascensor per arribar ràpid al destí, però la Veritat arriba també, encara que sigui més tard…

Lahcen Fayk

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *